I jo que deia, tot just jubilar-me, que no en volia saber res més, que no volia ensenyar res més, que no volia aprendre res més... Res ,és absurd, nefast, fallat. Un veu cada dia coses noves, que les sortides les tempera el silenci, que no són el mateix, ni molt menys, les mirades enamorades vençudes que les mirades que enamoren per merèixer l'èxit veritat i pur. Un contempla les estacions en resposta i es complementen, fins i tot es regiren, i hi ha primaveres d'estiu i sol i, també, tardors d'hivern accelerat...
Quanta coherència que retrobar, quants viatges pels somriures nets, quant camí des del seny del sofà... Cada dia és una sorpresa millorada, la tècnica et sorprèn, et "
descora", et "
desraona", et mecanitza... I te n'adones que et consulten, que et valoren les experiències i que, gairebé sense voler-ho, dónes consell i camí i exemple. La vida bull, cou, s'empebra, innova, s'ajup, esclata, mor. Un aprèn sempre, ensenya alguna cosa. Aprenem sempre? Hauríem, caldria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada