Som a Tarragona

Després d'uns dies per Girona i els seus pobles de mar, on hem gaudit d'una Catalunya entranyable i altament acollidora a més de generosa en tota la seva bellesa natural, ja som a Tarragona, que tampoc és manca ni es queda enrere amb res. Ens hem llevat amb vent... bon dia per fer, doncs això, el dia després. Hem dormit, hem comentat, hem acabat dient allò típic que diem al Delta de "Fill del rei on vas, fill del rei d'on vens, tot allò que busques a casa ho tens", tot i que escampar una mica la boira, de tant en tant, sempre va bé i la contemplació d'altres formes de bellesa et reconforta i et complau.

Hem baixat a esmorzar, un talladet i uns croissantets, i la Teresa m'amenaça en fer bajoques a dinar, que no és cap drama però tampoc cap il•lusió. Encara no he vist els companys... després baixaré i els donaré un petit record que els vaig comprar a Calella. Continua fent vent... l'estelada gairebé oneja en vertical, els arbres de la plaça torcen les branques, a la gent, molt abrigada, li costa avançar de cara al vent, algunes fulles volen, alguna brossa a l'ull... cap a casa manca gent! Demà, la Teresa a l'escola i jo a caminar... la vida continua. Avui hem d'anar a comprar perquè la nevera fa mala cara i el rebost també. Som a casa i això també té el seu encant... ja sabeu, allò de tenir-ho tot a mà i al teu gust...