La costa... el vi...

Una mar blava que l'han desarrissat, un vent que ve "mañico", cerç acanalat, gelat, vent del que em parlava l'amic Miguélez, de Lleó. Sembla que, aquí, la tramuntana també s'apunta a la festa i l'Empordà brama cofoi. L'Antonio diu que aquest vent aplana les onades i fa que a la costa arribin planes i bé. Després d'una estona, i mirant, veus cabretes, com a roses blanques, alguna cosa passa... la mar respon.

El vent s'intensifica i xiula, si més no fan vibrar els cables elèctrics que acompanyen la via del tren. La tornada de l'Arrabassada es fa feixuga, el vent de cara augmenta, es fa fort, mana. Toca esforç fins La Xarxa... recuperació, honors, peixet, Priorat... i ja pot bufar. La dona, les dones, proclamen, afirmen, reclamen... "no esteu afinats, amb aquesta ventada". Gairebé com sempre, tenen raó. Bé, de vegades, a cops, és possible... les dones, el seny, el vent, la costa, el vi...