La tos

Es veu que m'estima molt la tos d'ex-fumador, li costa allò de marxar i deixar-me en pau. Em visita pel març, marçot, i, amb els canvis de temps extrems, arriba com aquell que no fa res i es queda cofoia i propietària de tot el meu cos expectant, que no pas expectorant, es queixa. Potser em recorda, sàdica i cruel, tot el que vaig arribar a gaudir amb les meves cigarretes glorioses que, sobretot després del cafè, eren un complement gairebé ideal.

No se n'adona, la malvada i perversa, que ja vaig pagar amb escreix i amb un dolorós síndrome d'abstinència tots els meus pecats de fumador. I també vaig fer tot allò que es fa... de passar de dos paquets a un, de canviar de tabac i embolicar paper i fer tota mena de rucades per acabar fumant igual o més.. Però, al final, victòria total. Sóc ex-fumador, ja fa sis anys. Així que... tos, carinyo, ja ho saps, lo nostre no funciona gens ni mica, i si et poses ximple, ho tens clar: et faré un contraatac implacable de Codeisán!!