Cavalco

Un ja té una edat, però encara es mou... cavalco amb bici per aquests móns de Déu i hi ha dies que, fins i tot, sembla que planejo com una gavina de les grosses buscant algun peixet pels voltants de les barques. Crec que he aconseguit vèncer la passivitat, el conformisme i la mandra de sofà, tele i manteta, amb coixí a joc. Hem llevo cada dia pels voltants de les vuit i amb l'ànim de fer coses... que si el "Diccionari cavero" i el "Sóc de Deltebre si..." del Facebook, que si una tirallonga en català o un "escrito en castellano"... Total que, entre unes coses i unes altres, m'ocupen el temps, que passa que no me n'adono.

Algun viatge a Deltebre (un plaer sempre), algun altre a Barcelona on viuen el Pere i la Mar i, evidentment, la inestimable i inqüestionable companyia de la Teresa, comporten els eixos centrals del "otoñal de buen ver". Però és que, fins i tot, em sorprenc de fer coses que mai havia fet ni imaginat que faria: 33 km en bici, caminar 10 o 12 km, escriure sobre el Delta en català, fer algun poema o algua cosa semblant en castellà... Ah, també la meva immersió en el domini (un suposar) de les noves tecnologies: el meu mòbil HTC, la tablet, fer passejar el Facebook com cal... Cavalco, si més no, em moc al meu aire...