Tocava esmorzar. Tothom puntual, concentració al de Walter... tallat. D'allí a La Xarxa, un pas, curt. L'Òscar actiu, popets pels núvols, llucet a punt, amanida com cal, l'Elios del Priorat regnant com sempre, l'harmonia i el respecte a l'abast, el plaer de ser i estar, a l'oli. Una amanida, un pa del dia cruixent, una conversa de llops de mar, veïns, un cigaló.. avui de Magno perquè s'ha acabat el Terry, i un xarrupet d'herbes, que seran dos quan, en pagar, l'Òscar fa el gest...
Caminem una mica pel port. El iot Katara roman immens, llampant, blanc de blancs i blaus, sempre algun mariner netejant, ric de rics, opulència, uauuu!! Tombem, donem el tomb, bar de costa, una darrera canyeta... no calia, però hem acabat de fer el "
refinall" per si hi havia alguna part del món que encara no haguéssim arreglat com cal. Proper primer divendres d'abril tornarem, manaré jo... només espero estar a l'alçada, si més no de la pau i del bé, de conviure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada