Dia de la dona

Reina del cel, mare de la Terra, de nena a dona, referència, somni, companya, pau, llar.
Costella, tendència, recerca, objectiu, refugi, amor.
Braços oberts, on l'altre jo buscat es fa possible en nosaltres...
Dona, nena, jove, sempre núvia, sempre nena, tendra, jove, dona.
Mai un trofeu, potser un descans, una harmonia, un ordre, un sentit.
Companya de vols i aterratges, complement per retrobar el camí, l'altre seny sensible i pacífic, però intuïtiu i pràctic, coherent.
És temple, govern, cordura, raó, sentiment per anar plegats i amb criteri, solcant la vida.
És la mida de les coses, la mesura de l'èxit, la flama que il•lumina l'existència, però també la força que t'ajuda en la reacció de cada ensopegada.
A cops et preguntes fascinat... què deu tenir, quina gràcia, quin bé de Déu especial i únic, que amb un somriure... la pluja para, la guerra és pau, torna la raó, l'ambient es tempera i s'instal•la l'amor...