dilluns, 24 de març del 2014

Professor

Col•legi La Salle de Reus, Catalunya. Any 1970, "profe"nou, flamant. Una classe gran, dos en una, 58 alumnes, classe de Geografia. Un jove Pere, vint i pocs, passeja amunt i avall. Per les finestres, el pati generós amb camp de futbol i munió de coloms per esmorzar les restes que els nens han deixat pel terra. En un moment donat, m'aturo, faig un "ei!" gairebé sonor, una reflexió silenciosa i espontània, un pensament d'impotència de principi, una recollida d'arguments, gaudir cada pas... com ens ajudem, tots plegats? Marxo com un covard inepte i vençut? Me n'assabento de la pel•lícula per a la qual no ens preparen com cal?

Bé, sempre recordaré que vaig optar pel sí, pot ser un viatge emocionant, ric, no en cèntims, evidentment, en valors. Vaig començar fent un sociograma, d'aquells al meu abast, però em va servir, fins i tot vaig agafar una cartolina i, amb gomets, vaig anar marcant les afinitats per jugar i treballar i es van anar definint els lideratges. Així va començar la meva dedicació als nens, amb més o menys encert, però de cor. Els nens i els companys, pilars de la meva realització...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada