Una de futbol

Sóc un fidel seguidor del Barça, un enamorat del bon futbol, net i ben jugat, no em val guanyar de qualsevol manera, tot i que si guanya el meu equip dormo millor. Avui he gaudit d'un Sevilla-Barça que hem acabat guanyant a base de fe i esforç... 2-3 ha estat el resultat. Quan millor estàvem jugant, en una contra, ens han fet un gol i ens hem anat arronsant fins que han fet el segon... aleshores, l'orgull, correm-hi tots i de mica en mica, dos de Cesc i, ja a la pròrroga, gol de Villa i victòria i esclat total de culerada, i la caverna posant pegues i dubtes, que si eren mans, que l'expulsió és rigorosa, que si la sort, que si l'àrbitre... Per cert, era aquell que tan agrada a Mou, la qual cosa vol dir que no és gaire bo, desesperant, diria jo després de veure'l, permissiu fins a tal punt que desconcerta els propis jugadors i canvia el sentit del joc.

Reconec que m'he tornat a posat nerviós i que m'he emocionat com feia temps que no ho feia... i això que no era el Madrid, que és quan em deixo anar una mica... massa, però com sóc a casa amb la Teresa i ella és també molt blaugrana, doncs, no hi ha cap perill. Bé, avui hem fet una mitja horeta on he reconegut el meu Barça, la qual cosa vol dir que anem per bon camí i, a més, estem a punt de recuperar a Piquer, Iniesta i Pujol, possiblement per al clàssic del set d'octubre...