Recordo, crec que era el senyor Trias que va dir que si tot el que paga Catalunya es quedés aquí tindríem els carrers d'or. Evidentment, amb els diners públics no es tracta a totes les comunitats autònomes per igual i això s'ha d'acabar. Per a molts, cada vegada més, la independència fóra l'única solució per nosaltres i avui es mostrarà al món com es pot unir un poble quan se sent maltractat, ja a través de la història... Però tranquils, avui no us parlaré de Felip V ni del Tractat de Nova Planta, però sóc i em sento català i gairebé ningú fem bona cara.
Vivim entre amenaces, sense cap llum ni iniciativa i només esperant de quin caire serà la nova retallada i, això sí, ara sembla que ens transformarem en el centre del vici i la perversió mundial, joc i festa i nit, i potser acabarem sent, fins i tot, un paradís fiscal, i no sé quants milers de llocs de treball es generaran. Veurem... de moment molts plànols, ningú dóna res per res i, en aigües revoltes, hi ha cada tauró que fa por. Per la finestra he comptat una vintena de banderes catalanes, també dues espanyoles curiosament envoltades d'estelades. Bé, és la Diada, de Pere, mare i Teresa... que avui farà honor al fill i al dia i a mi i a ma mare... i ens farà una fideuada com per posar-se dempeus i cantar Els segadors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada