dijous, 13 de setembre del 2012

El president Mas

Potser no té aquella convicció, intel·ligent, madura, fàcilment exportable, per seny i història que tenia en Pujol... però Déu n'hi do, el senyor Mas. Aquests dies l'he estat observant, no ho tenia gens fàcil, o sí, però la "política" l'aconsellava desar-se, vull dir la prudent, aquella que s'utilitza quan encara et queda paciència. El cas és que no hi era enlloc i la primera vegada que es fa present, durant la manifestació del poble, és quan l'anomena la senyora Núria de Gispert per a dir als caps de l'Assemblea Nacional de Catalunya que els rebria en un parell de dies. No ha pogut ser, serà demà divendres, avui tenia un compromís, gens fàcil, a Madrid...

He tingut la oportunitat d'escoltar-lo i m'ha sorprès de forma agradable i positiva... potser avui marcarà un principi de molt millor consideració per part meva. Realment s'ha comportat amb tota dignitat, clar i català, i moltes de les coses que ha dit es podien dir en un to més alt, però no més clar. Hi havia molta premsa estrangera i ha fet, fins i tot, pedagogia de la bona per explicar les nostres realitats en relació a l'estat espanyol. Llàstima que no tingués més temps per explicar tota la història, que no sempre s'ha explicat bé.

M'ha agradat, també, contestant, amb classe democràtica, les preguntes capcioses d'aquelles que mai volen entendre res. Ha estat senyor i contundent, fins i tot generós, amb aquells que neguen les evidències. Ha demanat que no s'intenti minimitzar la veu de tanta unanimitat i sentiment, com denuncia, per exemple, Le Monde, als que de sempre escriuen a "la voz de su amo". Ha parlat d'Estat d'Europa, de l'euro, dels conductes reglamentaris, del referèndum... i ha estat gràfic i genial dient que aquí ningú s'ha tornat boig, que hi ha un full de ruta democràtic i possible, convenient i necessari (això ho dic jo) quan no ha estat viable cap comunió justa, i acabant sempre fotuts i pagant el beure, i damunt encara mal vistos, incompresos, insolidaris i tots els tractaments que volen, menys guapos. El senyor Mas m'ha sorprès per a bé. Ara cal no defallir... potser és l'hora d'algun pacte convincent i que obri la porta... de bat a bat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada