Coses del meu fill

Quan algun pare parla del seu fill petit i va dient tot un seguit de guarniments, que possiblement són veritat, qui escolta sempre pensa allò de què "aquest nen no deu tenir àvia"... Bé, però com jo tinc un públic que em perdona i, a més, molts són pares i fins i tot avis, doncs poden entendre que un recordi la infància i la primària del seu fill, amb el plaer i l'orgull que ho faig jo...

El Pere va parlar gairebé abans que no va caminar, i era un espectacle veure'l expressar-se amb una claredat i vocabulari impropi de la seva edat... i explicava, i responia a la meva oferta de parlar de coses serioses de l'escola:
- Saps papa? l'Albert romandrà castigat, sense anar al pati, perquè s'ha portat molt malament a classe i no ha fet la feina...
- I tu què, com t'ha anat el dia?
- Jo he fet tot el que m'ha dit la senyoreta i diu que està contenta amb mi...

Recordo que, un cop, la mestra de P3 em va dir que quan el Pere arribava a classe l'enfocava i li semblava que mai sortia del seu camp visual. Evidentment, la Teresa i jo el vam esperonar mostrant-li tot allò que semblava caber en aquella avidesa de coneixements sense fons ni fre. Anàvem al zoo i al tercer dia ja sabia on era tot, al port, a l'aeroport, al riu i a totes les basses del món, perquè el nen es va decantar aviat pel seu interès en veure i capturar tot allò que es movia per riuets, recs i regadores, serps incloses.

M'emociona quan penso que em va explicar que ja sabia restar portant-ne, ho va fer pas a pas, repetint textualment les paraules de la mestra, per acabar dient que si ja en sabia per què n'havia de fer tantes, tant a casa com a deures com a classe. Especial i lògic com sa mare i genial i bona persona com son pare (qui deu ser aquest?). Tenia una memòria com una esponja... Un cop, mirant cotxes, la Teresa li anava anomenant les diferents marques i, en arribar a casa, li va dibuixar algun logotip... poc dies després en sabia diferenciar més de vint. Un cop, anant en bus amb ma mare, li va dir "Mira iaia, un mitsubishi!" i el conductor es va quedar bocabadat , doncs era cert (encara no tenia tres anys).

Sempre ha tingut molt bona mà per dibuixar, una gràcia especial, un do que es fa mirar amb admiració. Va participar, des de molt petit, en diferents concursos locals. Un cop en va guanyar un amb un quadre que ell va titular "A la cabra!", en plan rítmic i festiu, i on es veia un ramat de cabres pasturant en un descampat amb l'edifici de la seva escola de fons. Però a mi, em queia la baba quan el veia dibuixar un cap de tigre, amb una mestria gairebé professional, o qualsevol figura humana o d'animals, començant pel peu i sense adonar-me'n de què estava fent fins que no ho tenia més avançat.

El meu fill sempre deia (ara també) que "el papa és el papa"... i el papa i la mama hem viscut amb una felicitat immensa la infantesa del nostre fill. Sempre deia que cada any d'aquells haurien d'haver-ne durat dos. Dilluns dinarem junts... i serem feliços, amb la Mar i ma mare i...