Nens

Fins i tot Jesús va dir allò de "Deixeu que els nens se m'apropin"... perquè són espontanis, obres de la creació en estat pur, net, únic... Recordo també, de quan era jovenet (jo també vaig tenir vint anys), haver escoltat el sermó d'un missioner a l'església Sant Miquel de La Cava (Deltebre). Tenia el temple ple, joventut, famílies amb nens, forasters, també alguns de la meva edat d'ara... El cas és que la canalla feia molt soroll, s'escapaven dels seus pares i aquell per a ells era un lloc habitual, doncs... es manifestaven tal qual, com a casa, en aquest cas a casa del Pare. Allò que em va sobtar, al mateix temps que em va reconfortar, va ser veure com el mossèn, amb un do de paraula exquisit i un timbre profund i nítid, va dir "Deixeu els nens en pau, ells estan bé, fan pau, són pau". Ho vaig trobar preciós, tot i que més d'algun reconcentrat no entenia res...  Tampoc vull dir que la parròquia sigui el "xiqui park" de la mainada, però si el lloc dels àngels i, aquí a la Terra, el més prop són els nens.

Com a mestre de sempre, he vist nens de tota mena, nens que parlen com els avis, nens matxucats de coneixements que encara no toquen, nens vestits de marca i sense seure a terra perquè els pantalons valen una fortuna, nens amb complexe de superioritat injectat de casa... Preciós, un nen al natural, amb totes les seves facultats humanes per descobrir, per educar... Nens... Nenes...