L'aigua és vida

Serà, també, perquè quan plou i vas en bici acceleres i mous més les cames i, aleshores, el cor et fa sentir que funciones, que el motor és en bon estat i respon... Avui estava d'un gris blanquinós deixat anar cap a foscos de mar endins, llevantada tímida, en principi, plujosa sempre... i així ha estat. Nosaltres ens hem arriscat i hem fet bici, però al final hem hagut de córrer cap als tinglados perquè s'ha posat a ploure, no ens hem mullat però ho hem tallat just. Sembla que, ara sí, a la tarda i demà toca aigua a Tarragona, i a mi ja em va bé (tinc guàrdia de mare), però ho sento per tots aquells que els fastigueja el cap de setmana i no poden anar a veure verds, o mars, o cels més blaus.

L'aigua és, realment, vida... Als meus alumnes sempre els hi contava que les plantes mengen quan beuen, perquè així ingereixen també l'aliment dissolt, i els posava l'exemple del got de llet i el terròs de sucre (perdó... fa dies que no feia classe). Doncs sí, l'aigua en quantitats moderades sempre va bé, amplia reserves i pots regar fins i tot algun camp de golf, a més de beure tothom, tots els éssers vius i potser, amb una mica de sort, encara som a temps perquè al novembre trobem algun bolet, sobretot rovellons per fer a la brasa amb una mica d'all i julivert. La Teresa surt a la una. Toca amanida i graella... i a la tarda, Carrefour. Plou, l'aigua és vida...