Cadascú al seu lloc

De vegades, entre els nous amics o els vells i els coneguts, m'agrada dir que jo he estat quaranta-un anys professor de La Salle, i ho faig sortir fins i tot quan sembla que no toca, i ho expresso solemnement, amb orgull... Mestre, tot el meu respecte per a tots els mestres, però jo era un mestre de La Salle, i a mi em sonava a fermesa, mètode, ordre, dignitat... i contava sense parar i donava gràcies sempre, avui també en passat, dels companys, dels Germans, de tota la Institució que, per a mi, era un aprenentatge constant, un exemple de vida a seguir... la del fundador, Sant Joan Baptista de  La Salle. l'autor de tota aquesta font de vida que són les escoles cristianes...

Durant tants anys, he tingut molts directors, cadascun amb les seves característiques, més properes, menys, però amb la majoria tenia bona relació, alguns em mostraven confiança i els interessava la meva opinió, sobretot últimament... era la veu de l'experiència, aquella que els deia quan complicat ha de ser, per a un director, col·locar a cada persona al seu lloc, tot un estudi a fer: esbrinar capacitats, formació, entrega, qualitats humanes, intel·lectuals, d'amor per la casa i a la feina... I potser no gaires van aconseguir encertar en aquesta correspondència, no és fàcil, potser vist així, sense implicació, jo hagués fet els meus equips. Tots som una mica entrenadors i, ja se sap, cada un faria una alineació diferent. Sempre em quedo amb la bona voluntat de tothom...