Records de joventut

Anys setanta, i jo, amb vint i pocs anys, a La Salle de Reus... "Treballaràs sota la coordinació del senyor Gallissà (+) i cobraràs onze mil pessetes". Diu la meva tieta Susanna (+), que és qui em va facilitar la plaça, que vaig ficar uns ulls com a taronges. Bon lloc, si més no una escola respectada, de prestigi, tot un referent a Reus. Tot il·lusió, també nervis, tot de personatges que et mostraven seguretat i confiança... el Germà Mas (Director) i, sobretot, el Germà Pascual, un sant home tècnicament eficaç i humanament tot bondat i cor, Saez, molt bo ensenyant matemàtiques o el mateix Gallissà, un gran treballador, entre altres coses...

Va arribar el dia del debut, una classe immensa del primer pis, cinquanta-sis alumnes que, per edat, serien com ara de cinquè o sisè... i jo vaig donar un tomb amunt i avall, i em vaig buscar la vida i vaig demanar ajut, i vaig fer les meves proclames, invents i distraccions pedagògiques, tot amb la intenció de caminar a la recerca d'aquesta meravellosa aventura que és la formació dels infants. Vaig fer un sociograma i vaig estudiar la classe i vaig començar a passar-ho bé. Em van sortir dos líders destacats i, jove que era jo, els vaig enfrontar i un es va menjar a l'altre... i em va costar Déu i ajuda refer-lo i també abaixar els fums a l'altre, però tenia algunes teories fresques... no es pot educar si no coneixes el grup i, després d'un temps, tornava a fer-ne un altre i en tenia cura de les seves relacions pel col·legi i a la classe, fins i tot, santa innocència, pretenia millorar el funcionament de les famílies en benefici dels nens...

Eren temps en què jugava a futbol a l'hora del pati i era capaç d'anar d'excursió caminant fins el Parc Samà, o a Alcover en tren i després a peu fins al Niu de l'Àliga. Temps, meravellosos temps de solitud i temptacions, temps de fermesa i formació constant lasal·liana. Records, molt bons records, d'una sèrie de persones que sempre em van fer confiança i em van ajudar a centrar-me i millorar en molts aspectes.