Geranis nous

Els darrers m'havien durat dos o tres anys, plens de vitalitat, renaixent cada vegada amb tota intensitat o donant mostres fins l'últim moment de les seves ganes de viure i agradar. Aquest hivern ja no li sortien fulles però, de sobte, te n'adonaves que una flor volia sortir... era el seu aplaudiment a la vida, a l'atenció d'adob i terra bona i aigua i sol en lloc privilegiat de la casa, tot i que finalment, van claudicar...

Els nous geranis eren escarransits, de tigetes primes i petites i fulles esmorteïdes... Ens vam despistar una mica i els que quedaven, a la floristeria, gairebé no feien el pes, però aquesta és una planta excepcional, agraïda, que transmet energia constant... allò del "cal que neixin flors a cada instant", doncs això, tot un seguit de branquetes tendres en fase de creixença, conjunt d'ullals que seran flors arrodonides de colors llampants...

Ara, a mitjans de setembre, ja fan tot el goig del món, els quatre ja han pres possessió de casa seva, a la taula rodona de la sala de maquinetes variades, ocupant torretes rectangulars, dignes habitacles de tan espectaculars ocupants. En aquests dies estan fent la segona florida, les branquetes són més gruixudes i el to lluminós dels dos vermells diferents contrasta i enriqueix l'altre de color rosa i, per coronar, el blanc, tota una meravellosa orla que certifica la presència de força i moviment en verd i vermells i rosa i blanc, per cert, preciós... i mira que jo el blanc... em sona al color de certa samarreta d'un equip que no és el meu. Geranis nous, quatre!!