Pel Delta, són típiques les rondalles que van per les cases alegrant els dies de les festes senyalades. Balaguer, el Canalero, Boca de Bou o Teixidor, tots ja al cel siguin, eren intèrprets amb renom, cantant amb gràcia i espontaneïtat els afers del poble, tot posant-ho a la llum, de manera punyent, entremaliada, sempre divertida i que arribava al cor de les persones...
Recordo que quan estudiava a Tarragona i passava les vacances de Nadal a casa, sempre venia Teixidor i enversava, amb molta poesia i sentiment, sobre l'esforç que feien els meus pares perquè jo pogués fer Magisteri... i fora de casa. Hi havia una certa i noble rivalitat entre els diferents grups, i alguns es picaven les crestes i es deien amb música les quatre veritats habituals.
A Sant Jaume, just a l'altre costat de riu, se'n fotien de la manera de parlar dels caveros i ho expressaven així: "Los caveros en lo parlar se coneixen de seguida, los uns allà que allà i los altres xic calla xic". També a La Cava rèiem de com parlaven els de dellà, Sant Jaume, Els Muntells, Balada: "Xica, pampa, porta el balde". Un oncle meu sempre deia que a l'altra part de riu tots es deien Boro o Teresa, i feia anar una frase on sempre parlava dels vuit Borets i ma ties Tereses, a part del Gareto passa el "puente" si no, no menjaràs truita... Eren divertits, potser es divertien, no els divertien, caveros, Delta, cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada