El dia després

La Teresa, dutxa, guapa i cap a l'escola, i jo m'he vestit de formiga atòmica i resto a l'espera de què arribi la Mercè per anar a fer el talladet i bici amb l'Antonio. La vida continua bonica i implacable, ja queda lluny l'ahir inesborrable on vaig gaudir de tot. Va trucar tothom... les meves nenes, entranyables darreres companyes de l'escola que sempre m'ajudaven i compartíem moments de confidencialitat altament agradables; Jesús, tot seny i bondat; la teacher, sílfide ella, tot una caràcter de tendresa blanca (quina definició més encertada de la Srta. Sardà); el Germà Barcos, un dels directors que tant m'han estimat; la família del Delta; els pares de la Mar, des de Mallorca, persones encantadores; els amics de Tarragona... Bé, feliç, content.

A les vuit no en feia però a les nou, quan hem sortit, tornava a bufar... era un ventet no massa gelat però prou intens com per moure el carbó en pols de l'escullera, allí a tocar dels magatzems Bergé. En veure el núvol negre que circulava cap a l'escola de busseig hem girat cua, no era qüestió d'anar carbonejant el cos quan la pretensió, l'objectiu, és precisament tot el contrari, netejar-lo amb aire net i pur, perquè el cor, que es mou a ritme de cames, estigui còmode i actiu. En arribar, coca-cola zero, això si, amb gel i llimona, a casa i dutxa i a esperar la Teresa, que avui surt a les dues. Tindré temps d'acabar aquest article. Costa fer bici quan fa vent, demà caminarem si no plou... intentarem fer algun circuit pel Pont del Diable, potser a la Font del Garrot, deia l'Antonio, depèn del dia que faci o del dia que tenim, perquè hi ha cops que "no andamos ni pa trás".

El dia després vaig de records, de resum, de quan era petit, dels meus mestres, la Normal, La Salle, la Teresa, la vida que m'ha tractat meravellosament bé, amb uns pares únics i un entorn que sempre m'ha considerat com si jo tingués un segell de qualitat i una aurèola de bondat, que no sempre és certa però tothom ha fet sempre amb mi de pare bo i això ha fet que moltes vegades jo obrés en conseqüència. El dia després de la reflexió, en el meu cas, és sempre d'acció de gràcies...