dimarts, 18 de setembre del 2012

Cal anar-hi...

Al Serrallo, per menjar un bon romesco de peix o una graellada de debò. El Vendrell és terra de xató, tot i que hi ha llocs que han aconseguit delicioses imitacions. El petit poble d'Albió mereix un reconeixement pel formatges que elaboren, sobretot el de cabra: Formatge de cabra Sant Gil d'Albió. Valls es sinònim de calçotades, calçots a la brasa acompanyats de corder i llonganissa, bàsicament. A l'Espluga de Francolí són genials fent carquinyolis, com a Montblanc els montblanquins o els merlets. Qui no coneix les patates de Prades, sobretot acompanyant un bon civet de senglar, macerat vint-i-quatre hores amb herbes aromàtiques. Falset, Escaladei, Siurana, Porrera... D.O. Priorat, tota una cultura del vi... negre. Siurana, Ulldemolins... proporcionen alguns dels millors olis del món. Les cireres, les coques i el licor fet d'aquesta fruita, de la Ribera d'Ebre. Famosos els pastissets de Rasquera o Benifallet, mentre que a Roquetes cal tastar les seves delicioses punyetes. Dins del Delta, arròs a part, l'ànec, les anguiles i les anques de granota són plats molt populars, així com el xapadillo, que  es un dels més tradicionals. A la Terra Alta són la pera... pots demanar un exquisit crestó (cabra amb escabetx) o espatlles de conill amb mel i romaní i, a les postres, mostrillo amb nous i pinyons... i potser fan bo el cafè, són així. Per Gandesa o La Fatarella encara és possible gaudir d'una bona clotxa per esmorzar. Bé, bon profit a tothom i després, doncs... operació menys deu quilos...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada