L'oli, el pa , el vi, el cafè...

En els nostres viatges d'un dia del mes de juliol, pel llarg i ample dels pobles de la Catalunya més propera a Tarragona, sempre hem anat a la recerca de l'autenticitat més acurada. Ens encanta perdre'ns per un poble desconegut del Priorat, Montsant o Penedès, perquè fan olor de vi i els àpats sempre aplaudeixen la bona companyia. Ulldemolins, Cornudella, terres d'oli verge... em fa gràcia això de l'oli verge, suposo que aquell que no ho és, és martiritzat per la presència d'altres elements que no són olives i, aleshores, resulta una altra cosa... Oli que fa olor d'oli i l'amanida de tomàquet i ceba s'espatarra i demana pa de barra o de partit de l'Aleixar, evidentment, perquè encara és de farina de blat i poca cosa més i fet, cuit, en un forn de llenya...

Tot i que Tarragona és un assortit d'identitats, ens agrada anar allà on el producte és propi, i encara no fa gaire, abans de l'aparició de les cooperatives o agrobotigues, podies tenir un tracte amb un pagès que, a més de no enredar-te, et regalava una explicació, tot un tractat d'agricultura. No cal dir que si voleu un bon arròs, a banda o entre viandes meravelloses pròpies del lloc, s'ha d'anar al Delta, tot i que per aquí fan anar el llamàntol, que també el fa bo. Una cosa que molts cops no és a l'alçada, fins i tot als bons restaurants, és el cafè... Tu ja pots dir que el vols curt, el fan igual d'aigualit però curt. Bon profit! Per a més informació, ja sabeu on sóc...