Contemporitzar

Avui he pensat en aquell conte, "L'arbre dels problemes"... Un senyor, al qui la vida no tracta bé precisament i té contradiccions de tota mena, té a la porta de casa seva un arbre, davant del qual es para cada nit abans d'entrar i, amb un gest simbòlic, descarrega tots els seus problemes... la dona i els fills no tenen la culpa de res i ell procura fer bona cara per facilitar la convivència de l'amor. Diu el conte que al dia següent torna a agafar els problemes, però sembla que el sarró, algun cop, no pesa tant, algun contratemps s'ha solucionat sol, els altres són allí i potser no semblen tan greus, i es veuen vies com per anar assumint les responsabilitats amb més força.

Aquesta meravella de conte em porta a repassar conceptes com contemporitzar, desconnectar, aprofundir... Tot pot tenir un sentit positiu però, des de la reflexió, te n'adones de l'existència d'una altra paraula altament significativa que és el compartir. Puc desconnectar per no ferir o per estar amb tu, contemporitzo, estic però encara que no vulgui no hi sóc tot, aprofundeixo i em centro acoblant situacions... puc fer-me un nus, fins i tot de les meves òptimes intencions, sanes, bones. Sempre m'ha entusiasmat el terme compartir i, tot i que pugui semblar un crit de mediocritat, crec, i molt, en els acompanyaments en les tristeses i en les felicitats. Cap secret, tot damunt la taula, la família sempre diàfana... amen.