Poemes, cançons...

Ha tocat el despertador, o potser hauria de dir ha sonat, és igual... el cas és que ho ha fet a hores intempestives, aquelles en què, en els estius normals, la gent dorm plàcidament. La santa, encara amb els ulls closos ha anat cap a la dutxa, s'ha posat guapa, mudada... feia goig i bona olor, i ha agafat la cartera, un portafolis, la tauleta, les claus de totes les portes del món (i jo que pensava que Sant Pere era jo...) i ha enfilat, Kuga en marxa, cap a l'escola. Feia bona cara, o almenys cara de bona pinta...La vida segueix mossegant al temps, tots som actors, intèrprets de les nostres realitats i, a la nit o en el després, en cada reflexió, som espectadors dels nostres teatres, i ens mirem i, a cops, fins i tot ens agrada.

He fet bici sol. L'Antonio, el meu company de passes i camins, ha anat a fer d'avi. Diria que hauré fet uns 35 km, plàcidament, al meu aire, al meu bon ritme... i he recitat la Canción del pirata (me la sé gairebé tota) i he cantat els himnes de La Salle, sobretot aquell que parla de l'Apòstol de l'Ensenyança... Àngel dels infants, doneu-nos fe i esperança, com vos feu-nos sant. Ha estat un plaer recordar-ho... el cantàvem molt als primers anys. També he pensat amb la mare i amb el Pere i la Mar. Sempre penso amb els que són al cel. Anant en bici sol, tinc el llagrimer actiu, de felicitats variades, de nostàlgies plenes...