El dia després

Ha estat una Diada fantàstica, oficialment amb un milió i mig de persones, segurament més, amb senyeres i estelades, joves i avis, famílies senceres vingudes d'arreu de Catalunya, però també d'altres llocs, tots plegats, cantant i demanant amb fermesa llibertat per Catalunya, el dret a l'autodeterminació, la independència... per dir-ho a l'abast de tothom. Ha estat bonic, modèlic, sobretot la imatge donada al món, d'unitat i sentiment, en un comportament exemplar.

Tot ha estat impactant, la gent ha utilitzat la seva llibertat d'expressió per manifestar-se lliurement i ja ningú s'estripa els vestits ni pensa amb els tancs... bé, potser encara en queda algun, però ja no fan por. Molts pensen que aquesta jornada de plena i profunda exclamació de les nostres realitats pot marcar un principi per a una història de Catalunya diferent, la que volem una gran majoria del poble català.

Molta gent està cremada, molts demanen al senyor Mas que es vagi oblidant del Pacte Fiscal i que escolti la veu del poble. He vist a Llach, amb 64 anys i tot il·lusionat, dient que un fenomen que ha aplegat tanta unanimitat vol dir que la cosa va de debò, el poble és sobirà i ha parlat, s'ha expressat amb precisió i claredat... Ara toca als polítics mostrar la seva capacitat, la seva competència i, sobretot, la seva rapidesa. Si no és així, aquesta serà una data més que haurem desaprofitat. Visca Catalunya lliure...d'odi i lladres!!