Un dia dels meus

La Mercè havia de passar a fer una gestió pel banc, feia tard, i jo he trucat a l'Antonio perquè marxes amb el Fernando que jo ja faria cap pels camins del Pont del Diable i ens trobaríem per algun dels punts estratègics de descans. He tornat a caminar pel riu cremat... les canyes treuen ulls verds entre cendres negres, canyes mares, herbes seques, arbres tocats que mostren encara alguna branca verda, no es veuen conills, nius buits en arbres sense fulles, i encara no és hivern. M'encanta la saviesa de la Natura, la regeneració, plou i les arrels afloren, flueixen, i llavors vingudes d'arreu germinen, i taparan greuges i no tardarà en millorar l'aspecte depriment de negres de mà estúpida i cap perdut. He vist el riu sec i es pot passar fàcilment i per diferents llocs a l'altre costat. Potser hi ha un camí a fer en bici per tots dos costats... ho parlaré amb l'Antonio, serà una fita més.


Abans d'arribar al Pont del Diable, m'ha trucat el Germà Lluís i he tingut una gran alegria. Està molt millor i la seva parla ja sonava nítida i entranyable com sempre. M'ha explicat que han començat bé el curs i hem parlat del premi Príncep d'Astúries que han concedit a l'obra fabulosa que fa el Banc d'Aliments, on està gratament implicat el Germà Enrique Polo...

Jo tocava una de les columnes del pont, com és de rigor, i ells ja venien del mas d'en Granell, quan els he dit que feia (mentida) mitja hora que els esperava... Després ja hem fet junts el camí de tornada parlant de la Diada i deixant ben clara la meva condició de català de seixanta-cinc anys, coneixedor de la història, no la que expliquen les parts interessades... la història real, des de la República fins a aquesta democràcia dirigida pel poder, que no pas pel poder de la democràcia. Després, cerveseta i cap a la dutxa...

La Teresa ha vingut a dinar a un quart de tres, escopetejada. Hem pres cafè al de Walter i ja és a l'escola. La vida passa ràpida, sense pausa, no te n'adones i ja ha passat, ens empassem d'urgència fins i tot les esperances bones i boniques. Un dels meus bonics dies...