Avui començo el quadern número 7 del Parlen de... És bonic, un blau marí que es va aclarint fins al blau cel. No sóc un mestretites (persona que presumeix de saber molt) i anar parlant de coses que he viscut o que vaig observant em distreu, i les explico, de vegades, amb molta càrrega emotiva, d'altres amb riquesa d'adjectius per guarnir veritats, si més no, les meves, sempre, sense més pretensió que passar-ho bé regirant les calaixeres dels records o mirant per les finestres del present, somiant sempre en un millor futur per tothom.
Obro cada dia amb il·lusió diferent veient, més enllà del nas, varietat i riquesa... moltes coses per les que passes pel costat te n'adones, descobreixes, un funcionament, una bellesa, una utilitat. Sembla estrany... passo cada dia i ara veig lluir i constar una cosa que sempre havia estat... La Teresa tecleja tots els meus escrits i, després, cerquem junts les imatges que acompanyen cada article. Ella sempre pot donar algun toc de qualitat en tot allò que toca. De vegades em sap greu que després de tota la càrrega que porta de l'escola i de la casa, a més, l'esperi l'entrada al bloc dels meus Parlem de... Però ja ho sabem, és una crack i sap que m'ho passo bé, sense cap més pretenció...
El bolígraf "Free Ink Roller" també és d'un blau intens, amb tendència a blanquinós, tot a joc amb el quadern, com també és blau el seient giratori... i el cel i el mar de cel i el blau... grana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada