Nens a l'escola

Amb ulls grossos, preparats per la sorpresa, si més no expectants, bata nova, cartera plena, patint i redolant... nens fent de nens, amb les característiques pròpies de cada edat, segons marca la seva psicologia evolutiva, fan patxoca a la fila, pentinats, amb olor de colònia fresca, gairebé mudats, diria... Aquests primers dies, la motxilla pesa, ho volen portar tot, els llibres fan olor de nou i aquell estoig del Barça és una passada... moltes coses per ensenyar, moltes anècdotes que explicar, els amics, el futbol, el Barça, el(la) mestra d'enguany...

Avui ja es veia algun avi alliberat, pares a la feina... els que en tenen, nens a l'escola i els mestres també. Això fóra una societat normal de respecte i progrés, que comença un curs amb ànim i plena il·lusió per una tasca d'aquelles que val molt la pena perquè posem en joc un futur que té un present molt dubtós. Sempre dic que els nens mai tenen la culpa de res i són les primeres i principals víctimes del desgavell... I se'ns dirà que el curs ha començat sense incidències remarcables, però amb 3.000 mestres menys i 30.000 alumnes més, sous que perillen i sotmesos a amenaces constants, substitucions a llarg termini i alguna plaça sense cobrir que suposa la multiplicació del professorat ja des del primer dia. Em ve ara al cap aquella frase que diu "Quan els caps estan empipats, qui més reben són els soldats", en aquest cas... els nens!!