Avui, per exemple, he d'anar a la doctora de capçalera de ma mare (Dra Moragas) perquè em redacti una fe de vida per tal de portar-la a La Caixa, si no... li retenen els cobraments de la pensió. Més coses... després de l'estiu, començo dieta, amb pujada temerària a la bàscula i anotant el pes i el dia per portar un bon control. No us diré el que peso però m'he passat tres pobles, així que toca bondat d'aigua i verdures i planxa, i no massa, bici, alguna caminada i, en pocs dies, a baixar panxa i trobar-se millor... amén.
Tinc hora al CAP a dos quarts d'una. Mentre, he anat al port on he vist de prop el iot blanc, amb helicòpter incorporat, del xeic de bandera blanca i vermella. Cal reconèixer que és una passada. Ser ric deu ser maco, si a més és feliç, la pera. Ara sóc a la cafeteria Estil, he fet una aigua i un tallat d'aquells penosos: descafeinat, sacarina, descremat, desgraciat, penós, però es el que toca... l'aigua era Viladrau, natural i punt.
Quan venia cap aquí, m'he trobat amb l'Antonio que venia de fer bici i hem comentat que avui ja no toca cerveseta i comença l'operació "menys 10 kg"... hem fet la rialla, però ara va de debò, és, sobretot, allò de la salut, però també la façana... tampoc cal tenir un aspecte poc agradable. La Teresa surt a la una i dinarem a casa tranquils i bé, bé... això de bé: amanida verda, tota una esperança ella, i alguna petita cosa a la planxa. Faig coses, de vegades ben fetes, d'altres no tant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada