Ja fa molts anys... al Delta

Tenia set o vuit anys, menys de deu, els carrers encara eren de terra i, quan plovia, davant de casa teníem una bassa d'aigua per a dies, i els nens ens esquitxàvem feliços, descalços, algun ja tenia botes d'aigua... Pràcticament no hi havia tractors, ni carretes, només carros amb bosses d'estora i rodes de fusta, i molts animals de tir: cavalls, egües, muls o matxos com diem per aquelles terres. El matxo és un híbrid de cavall i somera o d'ase i euga. N'hi havia de molt macos, resistents, ben cuidats, amb molta potència per resistir les feixugues feines de l'arròs. Amb el carro buit, passaven lleugers fent sonar els cascavells que els pagesos els hi posaven al collar. Per Sant Antoni, la benedicció dels animals, nets i guarnits per l'ocasió, era tot un espectacle. També per les festes de Sant Roc feien, fan encara, concursos d'arrossegament de pes on es pot veure la gràcia d'aquests animals en aquest menester.

M'emocionen certs records de la infantesa: un carro carregat de planter per plantar a mà, o un carregat de garbes xerracades i llestes per posar a la garbera a l'espera que vingui la trilladora. Impressionava veure un carro carregat de palla, ben lligada i a forca alçada, també un carregat d'empalls anant cap a El Perelló per bescanviar-la per oli o per vi... Ara ja han canviat moltes coses... els carrers són asfaltats i els pocs carros que queden tenen les rodes de goma... Ara tot és fet amb tecnologia punta. L'arròs es sembra amb tractor i llançadora, i la recol·lectora el deixa llest, ja sec molts cops, per al molí... abans els adobs i herbicides també han estat llençats per avionetes o per tractors de rodes primes. Un recorda les colles de temporers, valencians i andalusos sobretot, que ja eren com de la família i es guanyaven la vida i, fins i tot, alguns es quedaven i es casaven aquí.

Deltebre és un poble estirat, amb una llargada d'uns vuit quilòmetres vorejant el riu avall, i la gent es desplaçava majoritàriament en bicicleta, alguns ho fan encara ara. A cada casa n'hi havia una o més... feia goig veure davant del bar, per exemple, una munió de bicis, eren les cames de tothom per anar a comprar, a treballar, de visita... Ara tenim de tot, com pertot, no massa de res, potser abans hi havia més contacte humà... potser... és possible.