Política

Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d'activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics. Què bonic, no... Clar que també hi ha algun còmic que diu que la política és la mare de la meva dona (que al cel sigui). Aquells que li volen donar tota solemnitat diuen que és l'art de governar. També maco, sí senyor... mai plou a gust de tothom i trobar equilibris i redistribucions justes, doncs... això, és un art perquè ho és, sobretot, l'honradesa i la justícia. Fins aquí la teoria, la lletra escrita al dictat de la lògica i el sentit comú, tots d'acord, firmes, Constitució a mida i a callar i a aplaudir...

Mireu, després de veure'ls a tots plegats durant molts anys, em faciliten una altra definició de tot aquest desgavell de la "política dels polítics". Per mi, és el mal art de la compra de democràcia, en forma de vots, per aconseguir una majoria que ens apropi la "dentada" al pastís de tots. Malauradament, molts acaben mossegant i perdent tota la consideració del respectable i sofert poble. Darrerament, els polítics han perdut credibilitat, siguin del color que siguin acaben fent el mateix, i si algú és diferent és perquè encara és pitjor... Tampoc surt cap figura emergent, una esperança blanca, i al dir blanca no faig referència al color de la pell precisament, són els mateixos gats amb els mateixos collarets, fins i tot més vells, gastats, amb els discursos de sempre i amb els esforços habituals per negar les més diàfanes evidències. Cal crear vida, esperança... i observar els geranis.