Setembre

"Tot dat i beneït", mentalitzat, predisposat i a punt per agafar el ritme el més aviat possible. Primer toquen uns dies de reunions: claustre, nivells, departaments, patis, agrupaments, novetats, horaris... on no sempre plou a gust de tothom i alguns no fan massa bona cara. Són dies necessaris però que a mi no m'agraden, tot i que tens el primer contacte amb tota la gent que ja fa alguns anys que forma part de la teva vida i que, en general, es tot un plaer tornar-los a veure. Temps, també, de batalletes de costa o muntanya, avió, família i cotxe amunt i avall i arreu, cercant la foto del segle i el dinador diferent.

Solem tornar més frescos, renovats i amb el peu al coll de l'apatia. Hem apurat els darrers dies i ens hem acomiadat de les onades que el sol plateja, margarides que suren pels blaus de mar, mentre hom té temps de contemplar-ho i després somiar... i, en despertar, et veus escoltant la coordinació que ja ve cremada pel temps que porta facilitant existències, tot i tenint ben clar que mai plourà a gust de tots.

En quatre dies, el dia dotze, davant la fila, plena de carones amb grans ulls, carteres plenes que han omplert abans d'apujar l'IVA... els seus pares, evidentment... Bon dia, Pere!!, venen corrent aquells que has tingut el curs anterior, i tot comença de nou, igual i diferent, és una meravellosa aventura que jo ja només puc recordar. Sigueu feliços i gaudiu de la convivència...