Un Delta de tardor

Sense arròs als tancats, ni verds, ni grogs, només marró negrós de fang, encara tendre d'aigua moguda, no fa gaire, per les recol·lectores. Temps de ventrols plens de tenques i anguiles, també d'alguna polla enrossada o d'unes fotges que volen a l'abast de l'escopeta de l'amo de la terra... Potser uns nens pobres aniran a espigolar, i el fill del ric deixarà aigua als tancats perquè així hi haurà més possibilitats de cacera i, a més, ficarà reclams de fusta i, amb una mica de lluna, faran prou carn per la rostida amb els amics de Barcelona que, bocabadats, fan boques en arribar a casa seva i d'aquí la invasió perpètua...

Si jo fos de la ciutat comtal també vindria al Delta. Venir al Delta vol dir tenir bon gust, aquí encara hi ha les coses en estat pur, un final de riu prenyat de mar fent de les seves, convivència pacífica guarnida de flamencs que, amb tota intel·ligència, han pres posició de l'indret... illots d'herbes i alguna sorra prop de la respectada zona de nidificació, un seguit d'espais que emergeixen o s'enfonsen a ritme de mar i vent i riu...

Alguns tractors ja comencen a xafar... darrere porten tot l'aviram del Delta. Recomano, amb uns prismàtics i des de la carretera, gairebé sense sortir del cotxe, observar aquest revol d'ocells de tota mena, per la varietat i bellesa. És una oportunitat, potser única, de veure junts gavines, bernats, martinets, polles d'aigua, esplugabous, camallargs... En tornar, una nova imatge, de portada, de postal, única... un Delta de tardor.