Festes del barri

Quan ja s'han enllestit gairebé totes les festes d'estiu (Assumpció, Sant Roc, Sant Jaume, Sant Magí...) comença setembre i, el primer cap de setmana, la Plaça de la Farinera es posa guapa i guarnida de paperets de colors i músiques variades. No està gens malament... famílies i amics sopen junts pels voltants de la font i la pista de ball. Molts es retroben i esperen aquestes dates per fer-ho en el que havia estat el seu barri i amb la seva gent. És tendre i bonic, van mudats i es baixen l'olla de casa i nevereta plena, tot i que alguns fan anar la bóta que espremen amb certa gràcia. Solen fer algun àpat comunitari... una paella o una fideuada, o potser musclos (del Delta) com fan últimament, la gent fa cua, plat en mà, i s'ho passa bé fent barri de bona convivència.

El diumenge, el mossèn de l'església Sant Pere del Serrallo fa una missa, aquí al barri, que molts seguim amb devoció i on la Verge La Miraculosa és venerada amb molta estima i respecte. Hi ha jocs per la canalla, gronxadors, elàstics, cavallets... també, a cops, hi fan una xocolatada o una festa amb pallassos. Clar que, últimament, el pressupost ha disminuït i no podrem tenir, no podrem gaudir, de l'habitual orquestra que amenitzava totes les vetllades, fins i tot amb alguna bona vocalista (cantant). També, abans, venien xurros de xocolata i, ara, ja no hi ha xurreria, però continua un bon to festiu, agradable, prou net.

Recordo que un any vaig participar en el campionat d'escacs i vaig quedar segon en una partida que va durar més de tres hores. Ara fan dominó, on participa el meu company Antonio, i jugaran la final, crec, avui dissabte. A la cloenda solien actuar el Diables Voramar, amb molta pólvora i gràcia... "Diables què voleu? Foc!!" és el seu crit de guerra endimoniada, però amb la crisi actual no crec que vinguin aquest any. Fan, també, un partit de futbol de costellada amb gent del barri i s'ho passen pipa. Bé, la cosa acaba amb grups de joves passant per sota les balconades i reclamant que els llencin aigua...