dimarts, 1 de maig del 2012

Villarrobledo

El Pere i la Mar són joves, de peu fàcil i enlaire. Són d'ara, de música i concert de concerts a l'intempèrie, a cel descobert i pluja incorporada. Porten motxilla i tenda de campanya i ho tenen tot apamat, fins i tot, una pensió per si plou i fa mal hora. Són junts a Villarrobledo, a qualsevol vil·la de roures, i a mi em fa feliç de veure'ls junts i a joc...

Recordo que també m'agradaven les músiques reivindicatives d'en Serrat, Llach, Raimon o Paco Ibáñez... i em sabia les cançons de memòria i solia anar a algun d'aquells concerts de cançó protesta, amb l'encenedor encès, l'emprenyament de la gallineta o la lluita per l'alliberament de l'estaca... Sí, també algun cop vaig tenir el peu fàcil, la joventut adient, la intenció solidària de pinya i pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada