M'han renyat

Normalment era jo qui ha anat sempre fent de "pater boni concili", primer a l'escola i després per la vida de mestre jubilat, on ja se sap... no som mestres de res, tot i que sabem una mica de tot i anem, gairebé sense voler-ho, sobre-explicant les coses i donant consells per un tub...

Avui,la meva doctora , jove ella, maca, professional, agradable... però ferma i directa, m'ha renyat. Els nivells de colesterol, triglicèrids i glucoses variades han pujat més del que caldria i, és clar, ha posat el crit al cel... però bé, m'ha agradat, ho ha fet com aquella que renya al seu pare. Crec que en els seus principis devia ser tímida, una mica reservada, però la noblesa que sembla tenir, el contacte amb les persones (pacients) i aquella bona professionalitat fa que una aprengui a dir les coses pel seu nom, a la cara i amb solemnitat. És la història dels "sempres"...

Ara, la continuació: infermera de controls sovint, medicació, dieta... Sense pa, ni vi... negre, ni arròs, ni pasta, ni pastissos. Planxa, aigua, verdures i alguna fruita. Bondat, les pastilles a l'hora, la moral a tope... La sort que tinc és que, després d'uns dies, gaudeixo, fins i tot, de les bledes i el bròquil, de les bajoques i la col-i-flor... He de menjar cinc cops al dia, en petites racions i tal... M'hauré de portar bé, per veure si perllongarem una mica  les gràcies d'aquesta nova i encantadora vida de jubilat...