Perruqueria

Seguim de casament... "Ya viene el cortejo, laespada se anuncia con vivo reflejo...". Ara toca perruqueria. Ma mare té hora a quarts de sis. A les cinc, i amb l'ajut de la Mercè, l'aixecaré i, amb la cadira de rodes, cap a posar-se guapa... vull dir, encara més! Si pogués ser, també m'hauria d'arreglar una mica a mi. És fàcil, tot arrodonit a l'u o al dos, patilles igualades, celles uniformes i a córrer... un ja és alt i ros i tal, i amb poca cosa en té prou perquè el dia de la boda sigui el "castigador nat habitual". Demanaré hora per la Teresa per demà a la tarda, si és possible. Ella tampoc gasta massa romanços i amb mitja horeta en té prou. La seva bellesa és, sobretot, interior, tot i que s'endevina la tendresa física i espiritual que la fa única, encara que no anés a la perruqueria. El Pere, de rínxols negres i abundosos, barba potent, gairebé de filferros atzabeja, ho tindrà més complicat si vol lluir una aparença polida, una mica apartada de la molts cops poc afortunada d'alguns artistes. Mar té preciosos cabells llargs que, faci el que faci, estaran a joc amb la preciositat de la seva cara.

Fa uns mesos vaig anar a una perruqueria xinesa, on unes nenes prou agraciades em parlaven de massatges al cap i perfums orientals. Recordo que agafaven les eines amb delicadesa i tenien un tracte exquisit, a més d'un preu molt assequible. És una opció, però avui anirem a la perruqueria del barri... i farem pàtria!