Eros

La parauleta ve del grec i significa "déu de l'amor". Segons Freud, instint o principi de la vida del qual brolla la libido, en oposició a Thànatos. La libido, també segons Freud, és un impuls fonamental i força creadora de l'energia vital que brolla de l'eros (instint o principi de la vida) i origina i dirigeix les manifestacions de l'impuls sexual. Thànatos o Tanatos o Tànat, era un déu grec, personificació de la mort. Segons Mesíode, és fill de la Nit i germà de la Son (Hipnos).

Tot això em recorda, una mica, quan estudiava allò dels principis del bé i del mal, eternament en lluita, implacables i enemics. Ormuz, el creador del Sol de la Llum i de la Bondat, envoltat sempre de sis ministres que simbolitzaven la santedat, els pensaments nobles, els bons consells, la immortalitat, la generositat i la virtut. Ariman, el geni del mal, envoltat també d'alguns ministres, que són el furor, l'ambició, la venjança, etc. El déu de les tenebres només pensa en combatre a Ormuz... L'home és un soldat més en aquest grandiós combat que no acabarà fins la fi dels segles. Aquesta era la doctrina de Zoroastro (segle VI a. de J.C.).

De tot plegat, em quedo amb el déu de l'amor. Déu és amor. Amor, inclinació o afecció profunda envers una persona. Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis. Amor és allò del cor, que alguns cops no raona ni el cap, però sempre és la millor raó. És la raó dels sense raó... però sent la millor raó. Segur! Déu és amor!!