En sentir aquesta expressió, la meva mare solia concloure... "i alguns, Creu i Medalla". Tot fa referència a què, en cada casa, sol haver-hi problemes: aquella parella que no funciona, aquell malalt crònic, aquell fill descarrilat, aquells orgulls, odis, enveja... De vegades, hi ha més d'una complicació, és la Medalla.
En un plan més o menys seriós, recordo un monòleg d'en Capri, "El casament", que començava dient "el matrimoni és una creu...", per acabar certificant que "era una creu tan grossa, que l'havien de portar entre dos". No, la vida no és sempre un camí de roses, tot i que també se'n troba alguna. Proclamo una rectificació per a cada errada, una dutxa reparadora després d'un entrebanc, aixecar-se i portar les càrregues amb dignitat. Ànims sempre per a tothom de bona voluntat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada