Empatia

Vol dir estar en el sentir, sofrir... de l'altre. La parauleta es va posar de moda amb l'aparició de la Psicologia Humanista (Maslow, C.Rogers). Posar-se en la pell de l'altre, introduir-se en els sentiments per compartir-los i per a veure allò que l'altre no veu. Tot això requereix gran delicadesa i sensibilitat per no trepitjar els significats. Tant els nens com els joves i, per suposat, els adults tenen el seu món privat de sentiments, motivacions, fantasies... I no volen els judicis ni les valoracions fetes des de fora.

S'ha d'educar la capacitat de valorar i enjudiciar la pròpia experiència des de dintre, des d'on resideix el "lloc de control" de la persona. L'empatia vol ajudar, precisament, a aprendre a interpretar la pròpia experiència, ja que és la pròpia persona qui posseeix, en exclusiva, el seu significat. Com podeu veure, llegir al doctor Martínez Beltrán és un plaer i un regal a la intel·ligència. Deia Rogers: "Quan la persona se n'adona de què se l'ha escoltada en profunditat, se li humitegen els ulls... És com si un presoner tancat en una masmorra o un sepultat viu arribés, per fi, a comunicar-se amb l'exterior. Simplement amb això en té prou per alliberar-se del seu aïllament. Acaba de convertir-se de nou en un ésser humà ("El processo de convertir-se en persona". Editorial Paidós, Barcelona).

Ves per on, voldria empatitzar amb els meus entorns, fent sempre una millor interpretació de la prudència. Voldria obrir més els braços per abraçar més gent, almenys ser al costat en els moments menys bons. Voldria... molts dies prop teu. Empatia total...