Pere (fill)

Sóc el pare que parla del Pere. Vull dir que sóc el Pere, pare del Pere que és el meu fill. Aquest cap de setmana ha estat amb nosaltres, sol, perquè la seva companya treballa. És un encant de criatura, i el meu fill encant i mig... Fan un parelleta d'aquelles que fan patxoca. Són de peu fàcil i enlaire...l'últim és anar a Moçambic, aquí a tombar del carrer, per la qual cosa ja s'estan vacunant i fent els preparatius. Sempre dic que tot sigui a fi de bé, sobretot quan són viatges solidaris o per amistat o senzillament culturals.

El Pere va madurant i ens explica les seves passes, les seves il·lusions, que potser són projectes que poden fructificar. Es nota que es va movent ja en plan més responsable i actiu, més adult. Són moments de retallades de tot, una època de vaques flaques on no hi ha facilitats per a res... però jo sempre l'animo a no defallir i li comento que l'esforç, la constància, el rigor i l'honestedat són sempre unes bones eines de presentació.

Però... avui és diumenge, i el tenim a casa, i hi ha més llum i més finestres obertes i la tele més alta, vull dir la veu, o apagada perquè parlem o ens ensenya les seves pensades a l'ordinador. Avui dinarem millor, la "mami" farà de "mama" del nen i jo, que també sóc de l'acudit i sóc sempre prop, doncs... seré a taula fent un bon paper. Marxarà després de dinar, feliç i content. Té una bona companyia. En realitat no marxaran, sempre són amb nosaltres, al nostre cor.