Un altre cop al Delta

Ja ho sabeu... Deltebre és com els altres pobles, però en bonic, i el Delta en conjunt, un paradís de natura plana i de colors diferents per a cada estació de l'any. Ara toca color d'aigua... si, si, ja ho sé, l'aigua no té color, però aquesta sí. És aigua d'arrossars en moviment, terrosa i adobada i amb color cel i sol... és, també, aigua de colors perquè d'allí naixerà una immensitat de verds, que seran grocs, que seran vida.

Fa uns dies, els tractors aixafaven la terra i ara l'arròs ja és prop de puntejar. És un temps maco per anar al Delta, es nota que alguna cosa es cou, que els miracles de la natura són al caure... Les polles d'aigua, de bec vermell, creuen les carreteres, ànecs de coll-verd volen pels tancats, mentre unes fotges semblen discutir la propietat d'uns cucs que passegen pel marge...

He preparat l'excursió que els alumnes de quart de La Salle de Reus faran al Delta... segurament els acompanyaré i, com sempre feia, els explicaré, una mica, coses de la meva estimada terra. Anirem a l'Ecomuseu i a fer en barca els últims cinc quilòmetres de l'Ebre, abans d'entrar a mar (desembocar). Em fa il·lusió passar un dia amb les meves estimades Txell, Marga i Mònica, i també amb els nens que, a la majoria, encara conec perquè el meu darrer any vaig fer alguna classe a tercer.

Però tornem al Delta... quan vaig, ja ho sabeu, se m'obren els esperits, tot és especial, únic, diferent, natural...