Sempre m'he emocionat fàcilment... cada final de curs, en cada sortida del sol de cada dia, en contemplar els creixements dels alumnes, en veure el mar de tots i meu, en veure el que han fet els pares, en veure una alzina al sol, guspirejant intensitat de vida verda... De nen sempre tenia el nus a la gola, volia que guanyessin els bons, que tot fóra just i net, i picava de mans quan arribava a temps la càrrega de la policia lleugera. M'emociona veure la "Tuna", cada cop que passo prop d'una escola, cada cop que penso amb el menjador de La Salle - Reus, on dinava amb els Germans i professors i era un dels millors moments del dia. Observar la Teresa és un aprenentatge i una emoció constants. Contemplar els 95 anys de ma mare és una experiència emocionant... és com si, de sobte, aquesta es vestís de gala i s'encenguessin totes les llums de l'existència... i, per suposat, veure el meu fill en ple procés de realització és la més plena de les emocions...
Bé, comprovat que et pots emocionar, doncs ara... enamora't. Per què no? Si estàs sol, busca la teva ànima bessona. Si estàs casat, rega cada dia la relació perquè surtin, continuïn sortint, brots que seran flors i fruits de l'amor que heu anat alimentant cada dia. S'ha comprovat que les persones enamorades produeixen més hormones que endarrereixen l'envelliment i tenen més defenses. Leonard Cohen diu que "no hi ha cura per a l'amor, però l'amor és la cura de tots els mals". Com va dir algú, estic enamorat de l'amor... Hi ha tantes persones amb capacitat de donar-te un cop de mà i un somriure, éssers que fan possible la convivència i et fan sentir estimat, que és el millor que ens pot passar. Confesso estar molt enamorat, i amb un amor ple d'emocions, de la descoberta de cada dia nou. Cada dia és nou i millor... si la Teresa és prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada