La Font d'en Garrot

Avui ha estat un gran dia, un matí esplèndid en què hem aconseguit tres fites que ja feia algun temps que ens il·lusionaven. L'Antonio i jo hem sortit a un quart de deu cap al Pont del Diable. Un cop allí, hem descansat cinc minuts i hem enfilat el camí cap a Sant Ramon. Hem deixat a l'esquerra la urbanització i, una mica abans d'arribar al Mas d'en Garrot, hem vist l'alzina bicentenària que l'Antonio tenia controlada pel Google.

Una mica més enllà, hem arribat a la Font del Garrot, que era un objectiu prioritari. Pobra font, abandonada, inactiva i utilitzada per alguns ocupes que després només hi deixen brutícia... Des d'allí, hem hagut de fer una bona pujada per arribar als senders que ens han portat, primer, al Mas de l'Àngel i, després, un altre cop al Pont del Diable, on hem tornat a descansar una mica, i hem continuat per la vora del Francolí fins arribar a casa. Eren dos quarts de dues, la qual cosa vol dir que ha estat una sortideta de més de quatre hores, tot i que hem fet alguna paradeta en algun banquet i alguna pedra dels camins.

Bé, molt bé, després d'una bona dutxa reparadora, et quedes amb la satisfacció de què el peu encara acompanya l'ànim i, tot plegat, té moments d'eufòria i de conquesta, si més no, fas salut, mous el cor... i després tens una gana que et menjaries un bou, amb un vinet negre de la Terra Alta o del Priorat...