Colors de bosc en primavera, quan ha plogut i tot s'omple i s'encén i esclata.
Un camp de civada puntejat de roselles solitàries... algú deia que era la núvia del camp.
Prop d'allí, una margarida groga de pètals fins i llargs,
com per esbrinar si m'estima o no... al costat, un romaní florit,
bonic, prop d'unes branques de farigola... donen aroma al color.
De sobte, ella, gran, arrodonida, preciosa... quan la ginesta floreix
l'espectacle és ple, intents, generós, groc de grocs de llum i vida.
Un espígol blau, lavanda que es fa colònia i, abans, es va fent d'un morat clar, lila.
Una figuera de fulles d'un verd fort i figues, encara a mig fer,
però amb tot de força per arribar a ser grans i maques.
Seran negres, seran bones, seran un color i un plaer.
Algun grèvol de fulles alternes, lluentes i espinoses,
farà flors blanques i rosades, i fruit globulós, vermell, lluent.
Esparregueres de verds diferents i espàrrecs tendres i deliciosos.
Tot color de bosc, de Pont del Diable i els seus camins entre pins llarguíssims
i esbarzers punxents, flors de blancs i grogs, i liles i marrons de terres i pinyes,
herbes, xops, olms, alzines d'escorça negra pel pas de tants anys.
Colors d'un cavall blanc i dos de negres i un de color vi dolç.
Color negre d'un senyor de color que camina...
Colors de bosc i camp i flors... colors d'aroma i salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada