Joaquim Maria Puyal i Ortiga

Avui, ja tothom parla del mestre Puyal com aquell doctor en lingüística que, en obrir la boca, sempre demostra un estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissions futbolístiques, en les quals ha aconseguit crear un estil allunyat del crit gratuït que ha creat escola entre molts narradors esportius. Des de 1976 ha desenvolupat tota la seva carrera en llengua catalana, convençut de què així contribuiria a la normalització lingüística de la nostra llengua, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista.

El nom d'aquest barceloní, nascut al barri Gòtic, va lligat a la ràdio, la televisió i el Barça. Després de les seves col·laboracions a Ràdio Barcelona, la Cadena Ser li va aprovar el projecte de transmetre futbol en català, on va comptar des del principi amb el patrocini de La Caixa... recordo que solia dir "...Caixa de Pensions, La Caixa". Ha fet famoses expressions com "escapolir-se de l'escomesa", "Urruti, t'estimo" o "més i més i més i Messi". Molts cops, quan fan el Barça per TVE, trec el volumen i escolto en Puyal, aleshores és una altra història, gairebé un altre partit.

L'any 2011 va fer el pregó de la Mercè, oferint amb format radiofònic, un repàs per la història de la ciutat durant el segle XX, enaltint sempre les virtuts de ser barceloní. Fa pocs dies, ha estat elegit Català de l'any 2011, i el seu discurs, les seves paraules d'agraïment i el seu record de totes les víctimes socials, com a veritables catalans de l'any és, un cop més, per emmarcar. També ha tingut temps de dirigir i presentar diversos programes de televisió, sempre en llengua catalana i amb gran èxit d'audiència: Vostè pregunta (1977), on li van donar el premi Ondas, Vostè jutja (1985), La vida en un xip (1989), Un tomb per la vida (1993). També va dirigir algun programa-concurs a TV3, encara que no en fou el presentador, com Tres pics i repicó i El joc del segle.

Hi ha molts periodistes que m'encanten i els segueixo: Bassas, Boet, Fuentes, Terribas... sobretot, Pérez de Rozas, però en Puyal és el mestre, la referència, la manera de dir, clara, precisa, ferma, educada...