La Teresa fa anys... x - y2 però només n'aparenta x - y14,
i encara fa la carona de nena murri i entremaliada de la seva joventut més jove. Sí, si, encara queda molta cosa d'aquella innocència de brot tendre, d'eterna primavera, de meravellosa i propera realitat quotidiana.
Avui podria fer un clam entusiasmat al cel que me l'ha apropada, però em recreo millor en glossar la seva sensibilitat, aquella de cor present i llàgrima fàcil de veritat i vida, profunda naturalitat espontània... Sempre li dic que cadascú fa el que ha de fer, sempre que sàpiga el que es fa. Crec que és prou intel·ligent. Crec que té prou bondat. Per això és única, especial, diferent, un encant... Felicitats!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada