Moral... i humor

És coneguda aquella dita que parla de la persistència de l'Alcoyano: "Té més moral que l'Alcoyano, que perdia 6-0 i va demanar cinc minuts de pròrroga"... Moral i humor és el que tenim l'Antonio i jo, caminant per aquests mons de Déu o fent bici pels Pirineus o els Alps, com sempre anomenem a la pujada del Fortí de la Reina o al camí de l'Arrabassada. Sovint parlem de què si ens ho manessin, no ho faríem pas.

Moral, i de la bona, la que s'ha de tenir cada cop que se't carreguen els bessons o comença a fer mal aquí, fa mal allà, fa mal pertot, després de tres hores pels camins del Pont del Diable. Moral, quan la bici reclama pedals i la cama diu que prou, perquè el genoll grinyola i reclama una parada tècnica i reparadora... més aviat recuperadora.

Però també hi ha bon humor... és a l'abast i fàcil d'aplicar, aixeca l'ànim, t'arrenca els millors somriures, t'empeny cap a la fita proposada. Ric cada cop que l'Antonio diu que "he cogido la linde", que vol dir anar més de pressa de l'habitual en mi. També riem quan hi ha dies que "no andamos ni patrás". Accelerem amb un cert plaer quan som a prop del bar de la Lourdes, perquè és prop la cerveseta reconstituent. Humor en veure'm vestit de formiga atòmica i comentant els despropòsits dels polítics, menys divertits... i preocupants. S'ha de ser constant en l'esforç per la vida... també en fer-la sana i agradable.