Rafa

Quan parlem del tenis actual, tots tenim al cap al manacorí Rafel Nadal, "Rafa" per a tots els seus seguidors, que són molts arreu del món. Particularment, li tinc una devoció especial i des dels seus inicis. És un portent físic, però també tècnic, a més de psicològic. Fa de la prudència i l'educació, l'esforç i el respecte, una habitual norma de conducta. És un exemple pel jovent i els nens per la seva correcció, per la forma com perd, poques vegades, o com guanya la majoria de partits. Mai li veuràs un mal gest, o rebatre la raqueta, o capficat en una discussió amb els àrbitres de cadira. El seu procedir a la pista és ple d'imatges plenes de tendresa...

Recordo les últimes victòries sobre David Ferrer, que és molt amic seu i a qui li sap molt greu guanyar, sobretot a Barcelona, i així ho proclama cada cop que el venç. Entranyables, també, els seus duels amb un altre tenista immens, com és Federer. El respecte i admiració mútua és un guió que s'hauria de llegir algun ego  d'aquests que només viu enganxat al seu mirall. Últimament, són ja una pràctica habitual les finals amb l'actual número u, Djokovic. Les dues darreres, a Montreal i a Roma, les ha guanyades Nadal, refent-se així una mica de l'any passat, que sempre li guanyava el croata. Pel que he vist avui, a la final de Roma, també tenen bona relació i als parlaments s'han felicitat sincerament.

Ets gran, Rafa, un lluitador... sembles bona persona. Ànim sempre!!