Crec que la majoria de persones hem tingut un mestre, sobretot aquells que tenim la sort de ser de poble, que ens ha marcat, ens ha obert camins i ens ha posat aquell segell, fàcilment reconegut pel que s'acosta al procedir de tant exemplar personatge.
Recordo amb gratitud al meu mestre Don Santiago Candela, canari ell, però totalment identificat amb tot allò que sona a poble i Delta, persones, feina, arròs, pesca i cacera, higiene. Era una persona entregada, no només als seus alumnes, sinó a tots els estaments i famílies d'aquelles terres tant mancades de direcció i estima. Ara, com a mestre, encara que jubilat, augmenta la meva admiració per aquell bon home, de dedicació plena i encert.
Avançat al seu temps, sempre donava prioritat a totes aquelles coses que poguessin tenir utilitat pràctica i per al millor desenvolupament de la joventut. Sembla que estic veient aquella escola unitària on tothom sabia el que havia de fer i ell, amb tot l'art i ciència, anava passant pels petits grups, fent aquella sensació de què tots estàvem atesos i actius.
Famosos eren els seus "problemes d'arròs", comptes d'arròs... tants sacs per jornal, de tants quilos per sac, a tant el quilo, menys despeses, menys el "cupo", que era un impost... doncs havies d'arribar a veure quant t'havia quedat de la collita d'aquell any. Això era fonamental per a aquells nens que serien pagesos, però estarien preparats per a fer "un compte d'arròs"... quasi res! Em ve al cap que una vegada anàvem d'excursió per dintre del canal, sec, de l'esquerra de l'Ebre i, de sobte, ens va fer sortir i tot traient una cinta mètrica ens va ensenyar a mesurar alguns tancats d'arròs. Un cop a classe, ens parlava de l'àrea i el perímetre d'allò que havíem preparat.
Anava per les cases a parlar amb les famílies i li sabia molt greu que els seus alumnes no anessin a classe. No era cridaner, tenia aquella autoritat que només tenen els mestres amb molta classe i vocació. Net i polit, ordenat i amb molta mà esquerra, es feia estimar... Recordo que, per Nadal, tots els nens de la classe que podíem, li portàvem pollastres, torrons, arròs, ous... i, un cop, va haver de fer-se un galliner de tants animalons que li vam portar.
El recordo especialment perquè, parlant amb els meus pares, els va comunicar que jo tenia prou capacitats per continuar estudiant, després de quatre regles, un dictat i els ja esmentats problemes. Aleshores, em va preparar per fer l'ingrés al batxillerat. Em vaig examinar a Tortosa i ell em va acompanyar... i així va ser que un nen de terra fangosa, meravellós poble del Delta, va acabar fent Magisteri i sent mestre de La Salle de Reus. El meu respecte, agraïment, admiració i gratitut a un gran professional i millor persona: Don Santiago Candela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada