Molts cops, intentava explicar aquest concepte als meus alumnes de primària, i solia fer-ho fent una pregunta... "Imagineu que és l'aniversari del vostre millor amic i li feu un regal, d'alguna cosa que li agrada molt... Qui penseu que és més feliç, l'amic que rep el regal o tu que li has fet?". Els nens de nou o deu anys, potser un pèl justos d'edat, solien respondre que era més feliç qui rebia el regal... només alguns, una mica més reflexius, o perquè miraven la meva cara de no aprovació, deien que ho era qui feia el regal. Poc a poc, recreant-me en cada paraula, i com si els passés una sessió de diapositives, intentava apropar-los a la satisfacció que experimentem en veure com som capaços, amb les nostres accions i maneres de fer, de proporcionar pau i somriures, generar bona convivència, amor del bo i felicitat en el nostre entorn.
Escrivia, no fa gaires dies, que de vegades fem una mala interpretació de la prudència i no fem aquelles bones actuacions que podríem fer. L'estat feliç és aquell de la consciència en pau, on poques vegades el silenci és un regal... mai no ho és la inhibició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada